Pensaments: IRATI

Manifest.

Voluntat de molts.

Voluntat?

Llarga escalada a l'universitat. Sense manifest, sense voluntat. Màquines automàtiques (mai autònomes) de la cadena de muntatge.

Capità Eteri. La màquina sense el capità...

Where is my cane, daddy?

Camina, ara que pots caminar.

Perdre’t ara que et pots trobar.

 

Sota els arbres d'Irati.

 

Terra mai trepitjada. Que no et trepitgin les passes. Trepitja fort que quedi empremta.

Adaptar-se, integrar-se, diluir-se...

Manifest?

Voluntat d'algú. Voluntat per ser algú.

Pensaments: TEMPS I ARQUITECTURA

M’agradaria imaginar una casa on tot habitant en passés a formar part. Una casa que cada nou inquilí la refés, la reconstruís… o la construís… I amb cada reconstrucció quedés sempre un element de totes les vides anteriors. Com menhirs. Elements que ajudessin a definir la nova construcció. Vestigis de qui hi va viure abans. Fonament sobre fonament. Com creixeria? Com envelliria?   Qui era? Què era? Com s’entén? quan el primer habitant hagués mort 200 anys abans?   Què queda?   Quedes Tu

Escrits: DIU QUE HAN TROBAT VIDA A MART

	Diu que han trobat vida a Mart. Cel gris a Barcelona, quin fred fa aquest migdia. Llarga escalada fins a la universitat. Suspendre aprovar suspendre… Convèncer, vèncer, autoconvèncer… Quantes paraules de significat semblant. Vendre, competir, somriure, escoltar, no fer esport, vendre… Tots a l'uníson, tots el mateix missatge… Petits matisos que ens fan creure especials. No ho som. Només és especial aquell que tria el grup. El grup. jajaja. S’hi ha vida a Mart, també haurà de competir per ser diferent. Vendre, competir, somriure, escoltar, no fer esport, vendre… Petits matisos que ens fan creure especials. Quin dia més llarg… quin mal dinar. Diu que potser no han trobat vida a Mart. Tots junts, tots iguals, encara som únics. Encara no som Espacials.
	Jaume Colomer Costa

 

Pensaments: EL MOLL DE PESCADORS - BARCELONA

Passejar.
Passejar és caminar observant, gaudint.
Passejar per Barcelona.

Barcelona, una o més d'una?
Hi ha tantes Barcelones com maneres de Passejar-la.

Perdre's pel Raval o el Born. Banyar-se de Gràcia.
L'Eixample. Aquesta no es passeja – 20 anys per tornar a casa sense Feacis.
Els Parcs... El Parc Güell. Els Jardins d'Horta. Nits d'estiu, dies d'Hivern. Vespres Fastejant.
Caminar la Platja de la Barceloneta. Caminar la Carretera de les Aigües. Caminar.
Passejar és caminar gaudint. Gaudí a Barcelona. Passejar a través de la seva Obra, Barcelona.
Montjuïc.
Barcelona, la ciutat entre les dues muntanyes, que s'obra al mar com un rierol que la desemboca.
Estreta obertura pels carrers del Raval. El Poblenou queda lluny. L'Hospital del mar.

I en aquest estret final, el Port Esportiu i un Moll de Pescadors.
Un final embotit on fins ara només s'hi treballada. Antigament era part de la ciutat. Ara la ciutat va a un altre ritme i el moll ja no la mira.

No es miren, No hi ha diàleg.

Aquesta és la nostra feina. Fer que tornin a parlar-se. Una nova Barcelona, una nova manera de passejar. Sense ser artificial com la Rambla.
Perquè quan passeges un lloc, el camines i el gaudeixes. En descobreixes els racons, i en guardes el que més t'interessa.
Igual que el que escriu, igual que el que projecte. Passejant per les idees, buscant el que li interessa en els racons d'un pensament.

Jaume Colomer i Costa

Pensaments: CARTES DES DE DUBLÍN

20 de Juliol de 2008
St. Stephen's Green
Dublín

Altra vegada al Park, altra vegada sol, altra vegada començar el viatge, altra vegada Dublín.
Aquest matí m'he llevat amb la Berta, aquesta nit em ficaré al llit sol.
Sol no, sempre acompanyat de pensaments i cabòries.
Què he fet amb la Berta aquests dies.
Què no he fet.

La Berta. Estar sol.
Molt en què pensar.
Universitat. Parella. Com estar sempre content. Com aparentar content. Dedalus, Stephen... No recordo ja els noms.
Tantes Coses a somiar, tants dies somiant. És difícil escollir, n'hi ha tantes de bones.
Però també racionar. Racionalitzar. La paraula moderna pel mar de dubtes.
Quan no ho tens clar, pensa en el que t'és racionalment millor.
Si estudio, aprovaré; si aprovo, trobaré feina; Aleshores viuré.
Però, què em perdo si estudio massa?
Millor dit:
Em perdo si estudio massa?
Por de Canviar. De no ser jo mateix. Por de canviar cap a alguna cosa que ara considero pitjor.
Por.
En Bertolez durant tot l'any ha parlat de la por a equivocar-se.
I si t'equivoques?
La gràcia és que aprendràs, però i la decepció? I la decepció d'haver decepcionat?
Suposo que qui es pot decepcionar potser s'alegra per l'atreviment.
Atreviment.
"Que ser covar no valgui la pena, que ser atrevit no surti tant car"... Sabina

Pensaments: CARTES DES DE DUBLÍN

8 de Juliol de 2008
Apartament 40
Bride Strt. (St. Patrick Cathedral)
Dublín

Reflexions, Pensaments, Dubtes i Escrits.
Reflexions, Pensaments, Dubtes i Escrits per la Berta.
Reflexions, Pensaments, Dubtes i Escrits per la Berta, però per mi.

Sempre que em trobo lluny de casa, em sento trist. Content d'estar trist.

Melancolia.

Suposo que ser lluny de casa, i estar envoltat de persones desconegudes; és per molta gent, el què significa està enyorat.
Jo no ho crec.
No hi ha angoixa. És sentiment de Singularitat.

Durant quasi tot el dia, estic envoltat de persones, que pensen en anglès. La veu dins el meu cap parla Català, i per tant aquest és l'idioma del meu pensament. Els meus pensaments només parlen amb mi, les meves idees són traduïdes per mi... però no pertanyen ja al meu llenguatge.

Aquesta és la singularitat. La barrera entre el pensament i l'entorn. Singularitat. ENYORANÇA.
Enyorança de la terra que sempre m'acompanya amb records i imatges dins el cap. Enyorança de Carrers, Places i Cases. Enyorança de la Gent que m'envolta i ocupa el meu temps. Enyorança de qui millor m’entén. Ella.

ENYORANÇA DE MI MATEIX.

Jaume Colomer i Costa