Durant la setmana del 7 al 13 de Març, l’escola d’Arquitectura de la Salle ha organitzat un cicle de conferències on es relacionava Arquitectura i Entorn.
L’Arquitectura és també entorn. I paisatge. I urbanisme.
No amb aquestes mateixes paraules però si amb la mateixa idea en quant a significat, en Robert Terrades va Obrir al cicle amb un breu discurs per donar pas al primer conferenciant. En el discurs de cloenda, també a càrrec d’ell i coincident amb la festa de Graduació, es va tornar a insistir amb el tema, per tal de deixar clar que aquest serà un dels referents en l’Arquitectura de l’escola durant els propers anys.
5 CONFERÈNCIES PER UNA ARQUITECTURA CONTEXTUALITZADA
Mike Guyer - Josep Fuses - Javier Garcia Solera - Pepe Llinàs - Ramon Puig i Andreu
1. L’Edifici Total
El primer conferenciant va ser presentat com una de les referències actuals d’Europa, destacant la qualitat constructiva de les seves obres.
En Mike Guyer, com a representant del seu despatx (Gygon Guyer Architects), va exposar una conferència que no va anar més enllà del què és purament obvi a través de les imatges. Seguint un ordre cronològic, l’explicació va permetre desengranar paulatinament l’evolució d’aquests arquitectes els darrers 25 anys.
Partint d’una arquitectura de Grau Zero (molt comú al nord d’Europa i Japó), poc a poc han anat modificant al seu discurs d’espais racionals a una idea d’edifici molt més compositiva. En canvi el que ha estat una constant al llarg de la seva obra ha sigut el treball amb materials nobles, l’ús de materials d’alta tecnologia, i especialment un molt treballat tractament dels vidres.
Encara que els primers edificis poguessin semblar que estaven resolts de maneres molt semblants, fossin a Suïssa o França. El cert és que l’arquitectura racional implica tenir en compte el lloc, l’entorn, l’orientació... I d’altra banda en algun dels seus projectes, donaven mostres d’interès per reinterpretar la construcció de l’entorn, a través de la forma o el material.
Sorprèn que en els seus darrers projectes, aquestes inquietuds tant lligades a l’usuari i al lloc, quedaven diluïdes en un interès molt més gran per la composició formal de l’edifici.
L’exemple més clarificant, es mostrava en les diferents maquetes de treball inicials de l’últim projecte del qual havien estat treballant. Un gratacels de vidre, al centre de la ciutat, on les imatges de les diferents maquetes, mostraven un interès absolut per la forma i un desinterès total per la ciutat. El resultat final que anhelaven pel projecte era un mirador des don contemplar tota la ciutat. Lamentablement no van contemplar la idea que algú tindria un altre mirador i ara hauria de contemplar, sobretot, el seu edifici. Drets, sense Deures.
2. Entorn sobrevalorat
Massa preguntes inconcretes
Poques respostes massa concretes
Certament, la segona conferència del cicle, va ser un canvi de rumb els plantejaments iniciats pels Suïssos.
En Josep Fuses van enfocar la conferència com si es tractés de la resolució d’un projecte arquitectònic.
D’entrada va fer un anàlisi de les possibles solucions que utilitza l’arquitectura per entendre l’entorn.
Va dividir el concepte d’entorn en aquell que fa referència al lloc, el territori; en aquell que fa referència a la cultura; i en aquell que no el té en compte.
D’aquests últims, referint-se a Gropius o Le Corbusier, considera que la seva arquitectura ja està superada, però l’herència que han deixat a nivell cultural ha estat massa forta. L’arquitecte actual està orfe d’estil, i desconeix l’art d’ornamentar. Un discurs molt semblant al de Josep Llinàs al seu escrit: Dia i Nit. La seva explicació, però, es va centrar en un continu anàlisi a solucions de diferents arquitectes a projectes, on l’entorn es tenia clarament en compte.
Es van exposar exemples com els de la casa Malaparte o la Torre Velasca, on hi havia un objectiu per fer una arquitectura amb denominació d’origen amb resultats discutibles. O d’altres exemples més moderns on l’objectiu de l’edifici ha estat simplement, entrar a formar part del terreny.
Aquest anàlisi acurat i meticulosament preparat, era un pròleg per presentar-nos els seus propis projectes. On la inquietud per entendre l’entorn, i demostrar amb el propi projecte, que aquest entorn s’havia entès i gaudit, és una referència clara de la seva arquitectura.
En la seva explicació, en certs moments, va semblar que la relació que tenia ell amb els entorns, més que un repte pel projecte, era un sentiment de por per deixar una entorn pitjor del que s’havia trobat.
Al final de la conferència va admetre sentir-se perdut. Doncs encara no ha trobat un tipus d’arquitectura que permeti una relació amb l’entorn, igual que ho ha estat fent l’arquitectura tradicional o la de les grans èpoques. Concluint que considera que algunes solucions actuals i propies, són simples “pedassos” que no resolen el gran desafiament.
3. Entorn Controlat
Poques preguntes concretes
Bones respostes concretes
El cas d’en Javier Garcia Solera era potser l’oposat del d’en Josep Fuses.
La seva conferència es va basar, purament, en l’anàlisi de projectes propis.
Fill d’Alacant, va demostrar tenir molt clar les atrocitats que s’han dut a terme a la costa del seu territori. L’objectiu dels projectes que va mostrar anaven encaminats en recuperar, de manera total o parcial, aquest territori destrossat, aportant una visó sana per gaudir-los.
El seu treball construït vora al mar es concentra pràcticament tot al port d’Alacant, i aquest fet simplifica en certa manera, la comprensió dels seus projectes.
No obstant això l’anàlisi tant del projecte com de l’entorn, i la selecció adequada de les preguntes a contestar, permetrien exportar la seva manera de resoldre projectes, a qualsevol indret. I demostrava en cada una de les seves paraules que coneixia el territori el qual treballava, i no li feia por el desafiament de modificar-lo, ens al contrari, ho creia necessari.
4. Maneres d’entendre l’entorn
La conferència presentada per en Ramon Maria Puig i Andreu, era la repetició de la conferència que ell mateix havia presentat el Divendres 25 de gener del 2008. Una breu reflexió sobre el paisatge i la percepció que tenim d’aquest.
D’una manera molt ben argumentada va demostrar que, al llarg de la història, l’home ha modificat la manera de percebre el seu entorn.
En la nostre societat es pot observar d’una forma clara, si prenem com a exemple les representacions que apareixen al llarg de les diferents èpoques de l’art. D’aquesta manera veiem que, en el romànic, per exemple, els paisatges de fons, a les pintures, no existeixen i se substitueixen per un color homogeni; I en el Gòtic, aquests mateixos paisatges, passen a ser un seguit de símbols desproporcionats, que no reflecteixen, de cap manera, un entorn real.
Ja molt més contemporani als temps actuals, també va citar els projectes duts a terme al nostre país durant els anys seixanta i setanta. Projectes que ara ni tant sols es valorarien per la seva destrucció de l’entorn, com el projecte de Torre Valentina d’en Coderch, però que s’entenien com a correctes a la cultura d’aleshores.
A vegades caminant per un carrer llarg, ample i recta, em pregunto a quina distància estic centrant l’atenció del que m’envolta. Mai és més de 30 metres. Aleshores aixeco la vista, i procuro mirar fins al final del carrer. I de cop aquell carrer que tenia només 30 metres de profunditat es transforma, i modifica la seva escala.
L’Arquitectura és tot allò construït que relaciona l’espai mínim amb l’espai total.És a dir, cada projecte arquitectònic té dues escales: la referent a l’individu i la referent al seu entorn.
I és que mentre l’espai mínim és objectiu, l’espai total sempre serà subjectiu.
5. Sobre Bellvitge
En un indret on pràcticament no existeix la topografia i on només hi ha una tipologia d’edifici; l’anècdota, i el canvi d’escala són elements referents a l’entorn.
Bellvitge no té història, o com a mínim va ser borrada amb la construcció del barri. Aquest fet limita de manera dràstica la concepció d’entorn.
L’Entorn és un concepte que està lligat directament amb la percepció de l’individú.
Per explicar-ho proposo aquesta reflexió:
Un senyor viu durant quaranta anys en un poblet. Un poble amb casetes baixes, i un casc antic on l’edifici més alt no passa de la quarta planta.
Un dia algú decideix edificar un edifici de planta baixa més 10. Un canvi d’escala.
Un gra al poble, que trencarà la seva silueta durant molts anys.
Canviem de personatge.
Ara imaginem un senyor que no hagués viscut en aquell poble. I que el coneix després que l’edifici ha estat construït.
La seva percepció del poble és diferent. Ja que aquell element forani, per ell és la realitat amb la qual va conèixer el poble, i per tant, no li és estrany.
És a dir, que l’entorn és la història igual que és present, però no és futur en quan a que el futur no està decidit. Però s’ha de tenir-lo en compte a l’hora de projectar.
Aquesta última reflexió ha de permetre entendre que el cas de Bellvitge és molt especial, ja que en el seu moment, no es va tenir en compte la seva història per edificar-lo, i això va esborrar-ne l’entorn. Amb el pas dels anys, i amb canvis urbanístics, Bellvitge tornarà a formar-se una història, hi només alguns elements que ara són actuals, aleshores formaran entorn.I és en el desenvolupament d’aquests elements arquitectònics, on han de treballar els nostres projectes.
L’Arquitectura és també entorn. I paisatge. I urbanisme.
No amb aquestes mateixes paraules però si amb la mateixa idea en quant a significat, en Robert Terrades va Obrir al cicle amb un breu discurs per donar pas al primer conferenciant. En el discurs de cloenda, també a càrrec d’ell i coincident amb la festa de Graduació, es va tornar a insistir amb el tema, per tal de deixar clar que aquest serà un dels referents en l’Arquitectura de l’escola durant els propers anys.
5 CONFERÈNCIES PER UNA ARQUITECTURA CONTEXTUALITZADA
Mike Guyer - Josep Fuses - Javier Garcia Solera - Pepe Llinàs - Ramon Puig i Andreu
1. L’Edifici Total
El primer conferenciant va ser presentat com una de les referències actuals d’Europa, destacant la qualitat constructiva de les seves obres.
En Mike Guyer, com a representant del seu despatx (Gygon Guyer Architects), va exposar una conferència que no va anar més enllà del què és purament obvi a través de les imatges. Seguint un ordre cronològic, l’explicació va permetre desengranar paulatinament l’evolució d’aquests arquitectes els darrers 25 anys.
Partint d’una arquitectura de Grau Zero (molt comú al nord d’Europa i Japó), poc a poc han anat modificant al seu discurs d’espais racionals a una idea d’edifici molt més compositiva. En canvi el que ha estat una constant al llarg de la seva obra ha sigut el treball amb materials nobles, l’ús de materials d’alta tecnologia, i especialment un molt treballat tractament dels vidres.
Encara que els primers edificis poguessin semblar que estaven resolts de maneres molt semblants, fossin a Suïssa o França. El cert és que l’arquitectura racional implica tenir en compte el lloc, l’entorn, l’orientació... I d’altra banda en algun dels seus projectes, donaven mostres d’interès per reinterpretar la construcció de l’entorn, a través de la forma o el material.
Sorprèn que en els seus darrers projectes, aquestes inquietuds tant lligades a l’usuari i al lloc, quedaven diluïdes en un interès molt més gran per la composició formal de l’edifici.
L’exemple més clarificant, es mostrava en les diferents maquetes de treball inicials de l’últim projecte del qual havien estat treballant. Un gratacels de vidre, al centre de la ciutat, on les imatges de les diferents maquetes, mostraven un interès absolut per la forma i un desinterès total per la ciutat. El resultat final que anhelaven pel projecte era un mirador des don contemplar tota la ciutat. Lamentablement no van contemplar la idea que algú tindria un altre mirador i ara hauria de contemplar, sobretot, el seu edifici. Drets, sense Deures.
2. Entorn sobrevalorat
Massa preguntes inconcretes
Poques respostes massa concretes
Certament, la segona conferència del cicle, va ser un canvi de rumb els plantejaments iniciats pels Suïssos.
En Josep Fuses van enfocar la conferència com si es tractés de la resolució d’un projecte arquitectònic.
D’entrada va fer un anàlisi de les possibles solucions que utilitza l’arquitectura per entendre l’entorn.
Va dividir el concepte d’entorn en aquell que fa referència al lloc, el territori; en aquell que fa referència a la cultura; i en aquell que no el té en compte.
D’aquests últims, referint-se a Gropius o Le Corbusier, considera que la seva arquitectura ja està superada, però l’herència que han deixat a nivell cultural ha estat massa forta. L’arquitecte actual està orfe d’estil, i desconeix l’art d’ornamentar. Un discurs molt semblant al de Josep Llinàs al seu escrit: Dia i Nit. La seva explicació, però, es va centrar en un continu anàlisi a solucions de diferents arquitectes a projectes, on l’entorn es tenia clarament en compte.
Es van exposar exemples com els de la casa Malaparte o la Torre Velasca, on hi havia un objectiu per fer una arquitectura amb denominació d’origen amb resultats discutibles. O d’altres exemples més moderns on l’objectiu de l’edifici ha estat simplement, entrar a formar part del terreny.
Aquest anàlisi acurat i meticulosament preparat, era un pròleg per presentar-nos els seus propis projectes. On la inquietud per entendre l’entorn, i demostrar amb el propi projecte, que aquest entorn s’havia entès i gaudit, és una referència clara de la seva arquitectura.
En la seva explicació, en certs moments, va semblar que la relació que tenia ell amb els entorns, més que un repte pel projecte, era un sentiment de por per deixar una entorn pitjor del que s’havia trobat.
Al final de la conferència va admetre sentir-se perdut. Doncs encara no ha trobat un tipus d’arquitectura que permeti una relació amb l’entorn, igual que ho ha estat fent l’arquitectura tradicional o la de les grans èpoques. Concluint que considera que algunes solucions actuals i propies, són simples “pedassos” que no resolen el gran desafiament.
3. Entorn Controlat
Poques preguntes concretes
Bones respostes concretes
El cas d’en Javier Garcia Solera era potser l’oposat del d’en Josep Fuses.
La seva conferència es va basar, purament, en l’anàlisi de projectes propis.
Fill d’Alacant, va demostrar tenir molt clar les atrocitats que s’han dut a terme a la costa del seu territori. L’objectiu dels projectes que va mostrar anaven encaminats en recuperar, de manera total o parcial, aquest territori destrossat, aportant una visó sana per gaudir-los.
El seu treball construït vora al mar es concentra pràcticament tot al port d’Alacant, i aquest fet simplifica en certa manera, la comprensió dels seus projectes.
No obstant això l’anàlisi tant del projecte com de l’entorn, i la selecció adequada de les preguntes a contestar, permetrien exportar la seva manera de resoldre projectes, a qualsevol indret. I demostrava en cada una de les seves paraules que coneixia el territori el qual treballava, i no li feia por el desafiament de modificar-lo, ens al contrari, ho creia necessari.
4. Maneres d’entendre l’entorn
La conferència presentada per en Ramon Maria Puig i Andreu, era la repetició de la conferència que ell mateix havia presentat el Divendres 25 de gener del 2008. Una breu reflexió sobre el paisatge i la percepció que tenim d’aquest.
D’una manera molt ben argumentada va demostrar que, al llarg de la història, l’home ha modificat la manera de percebre el seu entorn.
En la nostre societat es pot observar d’una forma clara, si prenem com a exemple les representacions que apareixen al llarg de les diferents èpoques de l’art. D’aquesta manera veiem que, en el romànic, per exemple, els paisatges de fons, a les pintures, no existeixen i se substitueixen per un color homogeni; I en el Gòtic, aquests mateixos paisatges, passen a ser un seguit de símbols desproporcionats, que no reflecteixen, de cap manera, un entorn real.
Ja molt més contemporani als temps actuals, també va citar els projectes duts a terme al nostre país durant els anys seixanta i setanta. Projectes que ara ni tant sols es valorarien per la seva destrucció de l’entorn, com el projecte de Torre Valentina d’en Coderch, però que s’entenien com a correctes a la cultura d’aleshores.
A vegades caminant per un carrer llarg, ample i recta, em pregunto a quina distància estic centrant l’atenció del que m’envolta. Mai és més de 30 metres. Aleshores aixeco la vista, i procuro mirar fins al final del carrer. I de cop aquell carrer que tenia només 30 metres de profunditat es transforma, i modifica la seva escala.
L’Arquitectura és tot allò construït que relaciona l’espai mínim amb l’espai total.És a dir, cada projecte arquitectònic té dues escales: la referent a l’individu i la referent al seu entorn.
I és que mentre l’espai mínim és objectiu, l’espai total sempre serà subjectiu.
5. Sobre Bellvitge
En un indret on pràcticament no existeix la topografia i on només hi ha una tipologia d’edifici; l’anècdota, i el canvi d’escala són elements referents a l’entorn.
Bellvitge no té història, o com a mínim va ser borrada amb la construcció del barri. Aquest fet limita de manera dràstica la concepció d’entorn.
L’Entorn és un concepte que està lligat directament amb la percepció de l’individú.
Per explicar-ho proposo aquesta reflexió:
Un senyor viu durant quaranta anys en un poblet. Un poble amb casetes baixes, i un casc antic on l’edifici més alt no passa de la quarta planta.
Un dia algú decideix edificar un edifici de planta baixa més 10. Un canvi d’escala.
Un gra al poble, que trencarà la seva silueta durant molts anys.
Canviem de personatge.
Ara imaginem un senyor que no hagués viscut en aquell poble. I que el coneix després que l’edifici ha estat construït.
La seva percepció del poble és diferent. Ja que aquell element forani, per ell és la realitat amb la qual va conèixer el poble, i per tant, no li és estrany.
És a dir, que l’entorn és la història igual que és present, però no és futur en quan a que el futur no està decidit. Però s’ha de tenir-lo en compte a l’hora de projectar.
Aquesta última reflexió ha de permetre entendre que el cas de Bellvitge és molt especial, ja que en el seu moment, no es va tenir en compte la seva història per edificar-lo, i això va esborrar-ne l’entorn. Amb el pas dels anys, i amb canvis urbanístics, Bellvitge tornarà a formar-se una història, hi només alguns elements que ara són actuals, aleshores formaran entorn.I és en el desenvolupament d’aquests elements arquitectònics, on han de treballar els nostres projectes.
Entrades
