Escrits: EL PROJECTE DE CIUTAT. 22@ AL POBLENOU

ORIOL CLOS COSTA Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona. Dins el mateix Ajuntament ha estat director de Plans i Projectes Urbans i director d’Urbanisme de la societat municipal 22@bcn, SA. Ha impartit també docència en urbanisme a l’ETSAB entre el 1990 i el 2002. (http://www.cccb.org/ca/autor-oriol_clos-35129)

(http://w3.bcn.es/)

La conferència “El projecte de cuitat. 22@ al Poblenou” va ser una xerrada oberta i amena on l’Oriol Clos va exposar la seva experiència com a director d'urbanisme del 22@ en forma de reflexions; Tan de la feina realitzada, com de les seves expectatives per a l’urbanisme. Fent referències constants a l’escola francesa, va iniciar la conferència amb aquesta reflexió: ”L’arquitecte és part del temps. A vegades va una mica per darrera. A vegades una mica per davant (i li toca tirar del carro), però sempre ha d’intentar està lligat al seu temps.” Amb aquesta frase contextualitzava la realitat oportunista del model 22@. L’objecte del qual és la construcció i desenvolupament del districte tecnològic i financer de Barcelona. Una obra que sens dubte, era necessària per Barcelona, veient com s’estaven movent la resta de capitals Europees. A partir d’aquí i ajudat per una guia de “noms + conceptes” va anar desgranant  tot el procés de projecció i execució del barri. En certa manera la seva explicació va anar viatjant en tot moment entre el Pedagog i el Polític, entenent que entremig s’hi troba d'Urbanista o l’Arquitecte, i deixant clar que en el seu càrrec havia de fer les 4 coses a la vegada. D’aquesta manera, i a través d’aquestes línies hom aprofita per escriure la guia i algunes de les frases que considero més representatives del que va dir:

Poblenou: Reciclatge Lloc Oportunitat Procés Transformació Temps Flexibilitat Intensitat Densitat Mixta Col·lectiu Figura Escala Estructura Forma Eines Infraestructura Permanència Espai públic Teixit Eixample Carrer Complex

“La ciutat té una inèrcia, no pot modificar la seva realitat. I per tant no escollim el model Urbà. El model urbà no existeix.” “S’ha de ser oportunista per fer ciutat” “La ciutat és una conversa. Si vols parlar-hi, opinar-hi o guiar-hi, primer has d’escoltar i quant saps ca on va la conversa, aleshores és el moment d’obrir la boca.” “La unitat de l'eixample, és la cantonada, l’illa és la conjunció de 4 unitats”

Notes i Biografia: Va explicar que la seva idea pel cementiri del Poblenou, era que es convertís en un cementiri transitable, com són molts dels cementiris francesos. Per això l’espai verd projectat a la nostra parcel·la, per l’ajuntament de Barcelona, formava un passeig cap al mur del cementiri. Aquesta idea la va considerar desestimable perquè no s’adaptava a la realitat dels costums d’aquí. Va explicar anecdòticament que 22@ s’escriu amb la mateixa tecla al teclat Qwerty, versió espanyola. Bibliografia recomanada: Los Nuevos principios del Urbanismo. Barcelona: Transformació, plans i projectes.

Pensaments: IRATI

Manifest.

Voluntat de molts.

Voluntat?

Llarga escalada a l'universitat. Sense manifest, sense voluntat. Màquines automàtiques (mai autònomes) de la cadena de muntatge.

Capità Eteri. La màquina sense el capità...

Where is my cane, daddy?

Camina, ara que pots caminar.

Perdre’t ara que et pots trobar.

 

Sota els arbres d'Irati.

 

Terra mai trepitjada. Que no et trepitgin les passes. Trepitja fort que quedi empremta.

Adaptar-se, integrar-se, diluir-se...

Manifest?

Voluntat d'algú. Voluntat per ser algú.

Pensaments: TEMPS I ARQUITECTURA

M’agradaria imaginar una casa on tot habitant en passés a formar part. Una casa que cada nou inquilí la refés, la reconstruís… o la construís… I amb cada reconstrucció quedés sempre un element de totes les vides anteriors. Com menhirs. Elements que ajudessin a definir la nova construcció. Vestigis de qui hi va viure abans. Fonament sobre fonament. Com creixeria? Com envelliria?   Qui era? Què era? Com s’entén? quan el primer habitant hagués mort 200 anys abans?   Què queda?   Quedes Tu