Podríem dir de Barcelona que és la ciutat de les mil cares.
La ciutat dels mil recorreguts amb mil anys d'història directe i edificada.
Perdre's pel Raval. El Born. Banyar-se per Gràcia. L'eixample Esquerra i la Dreta. Els parcs amb laberint i els de Barri. Rambla amunt, Rambla avall. La platja de la Barceloneta. Nits d'estiu o dies d'hivern. Vesprades de festeig.
Barcelona és la ciutat del cotilla mallada i apretada. Que organitza però no imposa.
On dins dels seu ordre, ha permès la interpretació i la reinterpretació del si mateixa.
Una ciutat sap adaptar-se a la seva realitat cultural i històrica. Amb cintura i menestralia.
Al Poblenou, actualment, hi trobem la última de les seves cares. Aquella que és la reinterpretació del seu passat industrial, i on cada illa que es reedifica, amaga una sorpresa.
En certa manera, és com el Mag, que ensenya, però no deixa entendre. I juga amb la imaginació de l'espectador que atent gaudeix amb l'espectacle
.
“Entre dos Mons” és una proposta que vol crear sorpresa.
Partint de la idea que al Poblenou cada illa d'eixample és un món, es proposa un recorregut interior que no tingui res a veure amb el del seu entorn immediat.
A través d'un pas petit que connecta dues places, s'organitza el programa donat. El carrers del voltant doncs, passen a ser la façana posterior, i el pas interior és la façana principal.
D'aquí el projecte juga a vestir aquest recorregut i les places, a través dels ritmes de façana i les altures. L'ús d'un sol material (el formigó) evita les estridències.
Es pretén un recorregut que agradi, però que no embafi ni afarti. Sinó que esdevingui un espectacle lleuger que faci somriure.
Sense parafernàlia ni crits.
Res per aquí, res per allà. Silenci. I un fort aplaudiment.
 |  |  |  |
Entrades
