Entorns: MATAGALLS NOCTURN

Escrits: CIUTAT TRENCACLOSQUES

Amb la ciutat de Barcelona o l'Illa de Manhattan és on trobem més clara aquesta metàfora. Les dues estan clarament delimitades pels accidents geogràfics (mar i muntanyes). Igual que en un trencaclosques, aquests accidents acoten la ciutat a només definir què passa a l'interior. Sempre comences pel perímetre, és la part més senzilla. Després alguns elements característics o referències per situar-los al joc. I finalment mica en mica se li va donant forma i es va omplint. ...es va omplint... Igual que a la ciutat. On a vegades fem enqueixar dos edificis que no es corresponen. Dues peces, que en aquell moment creiem que lliguen, però que més endavant haurem de rectificar.

I és aquesta la ciutat trencaclosques; la que es va fent mica en mica, i a vegades toca rectificar.
Esperem que el joc no s'acabi.

Jaume Colomer Costa

Arquitectes: FRANCESC JOAN BARBA I CORSINI

F.J. Barba Corsini
"In memoriam" (Elsabeth produccions, Col·legi d'Arquitectes).

Clips: AIXO NO ÉS UNA ONA

 

(Clica la imatge)

Imatges: POEMA VISUAL

Alejandro de la Sota

Interpretació gràfica d'un text de Saarinen

Escrits: COLORS

BLAU - TARONJA - MARRÓ - GROC - VERD - VERMELL - NEGRE - LILA - GRIS - BLANC - MARÍ - VIOLETA - MALVA - ROSA - GRANATE - OCRE - BEIX - MORAT - TURQUESA - INDI

Pensaments: EL MOLL DE PESCADORS - BARCELONA

Passejar.
Passejar és caminar observant, gaudint.
Passejar per Barcelona.

Barcelona, una o més d'una?
Hi ha tantes Barcelones com maneres de Passejar-la.

Perdre's pel Raval o el Born. Banyar-se de Gràcia.
L'Eixample. Aquesta no es passeja – 20 anys per tornar a casa sense Feacis.
Els Parcs... El Parc Güell. Els Jardins d'Horta. Nits d'estiu, dies d'Hivern. Vespres Fastejant.
Caminar la Platja de la Barceloneta. Caminar la Carretera de les Aigües. Caminar.
Passejar és caminar gaudint. Gaudí a Barcelona. Passejar a través de la seva Obra, Barcelona.
Montjuïc.
Barcelona, la ciutat entre les dues muntanyes, que s'obra al mar com un rierol que la desemboca.
Estreta obertura pels carrers del Raval. El Poblenou queda lluny. L'Hospital del mar.

I en aquest estret final, el Port Esportiu i un Moll de Pescadors.
Un final embotit on fins ara només s'hi treballada. Antigament era part de la ciutat. Ara la ciutat va a un altre ritme i el moll ja no la mira.

No es miren, No hi ha diàleg.

Aquesta és la nostra feina. Fer que tornin a parlar-se. Una nova Barcelona, una nova manera de passejar. Sense ser artificial com la Rambla.
Perquè quan passeges un lloc, el camines i el gaudeixes. En descobreixes els racons, i en guardes el que més t'interessa.
Igual que el que escriu, igual que el que projecte. Passejant per les idees, buscant el que li interessa en els racons d'un pensament.

Jaume Colomer i Costa