Un terreny gran.
Un terreny on es poden dur a terme activitats.
Moltes activitats.
Tantes que no càpiguen al terreny.
Un terreny definit pel terreny; no per l'activitat.
I aleshores; una infraestructura que permet el canvi constant de l'ús. Que permet totes les activitats. Que no crea murs o tanques, sinó possibilitats per ocupar l'espai.
Aquest era el nostra objectiu. El canvi constant d'un terreny definit en el perímetre, no en l'àrea d'ocupació. Volíem que el terreny fos l'element sagrat. Aquell que no podia ser canviat. I que la infraestructura ens ajudés a ocupar-lo i a buidar-lo segons la necessitat.
Després, per explicar-lo, una proposta. Un programa. Com hauria pogut ser qualsevol altre. Uns allotjaments per a un seguit de famílies desplaçades de barris marginals de Barcelona. Un programa que ocuparia part de l'espai durant anys però que combinaria amb petits programes temporals. Que durarien dies o hores.
“Que hi és i no hi és – és Barcelona - l'ombra a l'escenari que diu el just, sense més, sense menys. Sorprèn i deixa passar. Res per aquí, res per allà... Queda la sensibilitat, la cultura i l'humor i el virtuosisme del mag; tant més virtuosa quanta menys arquitectura”.
Entrades
