Imatges: BARCELONA

Autor: Oriol Colomer i Costa

Escrits: ARQUITECTURA SEXUAL

És curiós que tot sovint, quan som preguntats per les nostres fantasies sexuals, enlloc de parlar i descriure a la dona o l’home ideal, parlem del lloc on voldríem que es materialitzés aquesta fantasia.

Exceptuant els casos més inversemblants, podríem classificar l’arquitectura relacionada amb el sexe (l’anomenarem arquitectura sexual) en dos grans blocs: Aquells espais mínims on els dos amants prenen un total i únic protagonisme; o aquells que semblen està dissenyats per rendir un culte a l’acte sexual.

En el primer cas podríem posar d’exemple un lloc àrid, desèrtic.

Imaginem una casa d’estil Eivissenc.

Igual que les cases tradicionals de la zona, seria blanca, arrebossada de calç, la coberta plana, la fusteria de fusta pintada de color verd o blau marí i el paviment interior compost de petites lloses de marès. El dormitori principal tindria un balcó encarat a est, amb unes cortines blanques i semitransparents que arribarien fins a tocar el terra. Un llit recolzat pel capçal contra la paret que donaria a nord i amb els llençols desfets, igualment blancs. En aquesta habitació només el moviment cíclic d’un ventilador i l’onejar de les cortines et permetrien adonar-te que aquí el temps tampoc es para.

En un lloc així, dos amants es tindrien exclusivament l’un a l’altre. Aquí, indret remot i deixat de la mà de Déu, podríem situar durant un instant el centre de l’univers, un punt on el temps i la resta del món no existirien. Allà, i a la resta de l’univers, serien aquells dos cossos suats i encapritxats en esdevenir un de sol, els protagonistes de tot, el tot.

Una platja deserta, un refugi de muntanya, una cabana al mig del bosc pròxima a una cascada... Tots aquests són exemples d’altres espais on el centre, l’element principal, seria la parella, un món creat pels dos.

En el segon cas, podríem imaginar una cambra amb una llum molt tènue, de planta rodona, sense finestres, no és important la seva ubicació en el món. Un llit també rodó, situat al centre de l’habitació. A un metre d’alçada i formant part de la paret, una immensa peixera abraçaria i il·luminaria l’espai interior, de la mateixa manera que una mà deixa passar la llum per entremig dels dits. Llum de clars i obscurs, tènue però amb espurnalls d’intensitat, que els peixos i l’aigua modificarien constantment. Podríem fins i tot arribar a imaginar un mirall al sostre, damunt del llit, o un armari ple d’artilugis de dubtosa eficàcia, comprats a sex-shops d’arreu, o decoració de mobles amb motius erògens.

Aquesta descripció, encara que podria recordar algun dels coneguts motels de carretera amb llits vibratoris Nord Americans, resulta ser per a molts un temple dedicat al sexe, una església de culte a la pràctica més viva, per la vida, de la nostra vida.

En ambdós casos la parella és la protagonista principal de la fantasia, encara que és indubtable que aquesta pren forma gràcies a l’arquitectura que la composa.