M’agradaria imaginar una casa on tot habitant en passés a formar part. Una casa que cada nou inquilí la refés, la reconstruís… o la construís… I amb cada reconstrucció quedés sempre un element de totes les vides anteriors. Com menhirs. Elements que ajudessin a definir la nova construcció. Vestigis de qui hi va viure abans. Fonament sobre fonament. Com creixeria? Com envelliria?
Qui era? Què era? Com s’entén? quan el primer habitant hagués mort 200 anys abans?
Què queda?
Quedes Tu |
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Pensaments: TEMPS I ARQUITECTURA
Etiquetes de comentaris:
Arquitectura,
Escrits,
Jaume Colomer i Costa,
Pensaments
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada